15 F


El resultat de les eleccions d’ahir m’han fet agafar ganes de recuperar el meu oblidat blog i compartir algunes reflexions per si serveixen a algú.

1 – Amb petites variacions, encara que sempre significatives per a qui es posa davant, la divisió en dos blocs de l’electorat català per raó de l’eix nacional segueix vigent.
Aquesta constatació pot ser llegida de moltes maneres, una de les quals que l’independentisme, malgrat la repressió, o potser per causa de la repressió, es manté en les seves posicions.
També podem dir que l’abstenció es reparteix de manera semblant doncs, malgrat la important davallada de la participació, l’equilibri persisteix.

2 – Per la banda independentista es constata que les forces que sortien més ben posicionades també mantenen les seves posicions, amb petites variacions que, això si, poden fer canviar la posició de lideratge entre ERC i JxC, malgrat el permanent quasi empat tècnic.

En aquest camp, crec important ressaltar el fracàs de tots els intents de trencar les hegemonies o de recuperar les perdudes (en el cas del PDECAT). M’atreviria a dir que, definitivament, aquí no hi ha lloc per a més formacions, per la qual cosa, insistir en PDECAT, PNC, Primàries, FNC… és demanar al votant que llenci el vot a la paperera, o que faci un acte testimonial i si és així, cal dir-ho. O dit d’una altra manera: la renovació de les forces independentistes, molt probablement necessària per a desfer la divisió interna, s’haurà de fer des de dins de les actuals, o amb elles.

3 – A l’altra banda de l’eix, entre les forces unionistes, es constata una divisió entre les favorables a alguna mena de solució federal per mantenir l’status quo, que en aquesta ocasió guanyen obertament en el seu camp , i una radicalització de la dreta espanyolista, que posats a descarar-se, no té cap mena de complex en encomanar-se al feixisme.

No sembla gaire agosarat pensar que, si a l’estat espanyol els primers no són capaços de plantejar una proposta amb possibilitats de ser aprovada a Espanya i a la vegada resultar atractiva per, al menys, part del sector pragmàtic de l’independentisme, l’hegemonia de les posicions feixistes entre els postulats de la dreta actuarà com un important estímul a la resiliència del bloc independentista.

4 – Tot el que he exposat fins ara molt em temo que no aporta res que serveixi per a desbloquejar la situació i malgrat tot, és necessari fer-ho.

Ni la societat catalana pot continuar vivint en aquest permanent bloqueig, ni la societat espanyola hauria de poder seguir mantenint aquesta tensió (una altra cosa és el que convé a les elits).

Caldrà seguir-hi donant voltes i no perdre l’esperança.

Salut i República!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s