La quarta accepció del mot “representar” al Gran Diccionari de l’Enciclopèdia dona com a significat : Substituir algú, en l’exercici dels seus drets, en l’acompliment dels seus deures, fent quelcom en lloc seu, pel seu compte.
Així de clar, així de senzill… així d’inaudit!
L’actual exercici de la política ens ha acostumat a coses tan perverses com donar per fet que el que ens expliquen en els programes electorals no té cap mena de valor. Que els candidats, parafrasejant el títol de Woody Allen, “agafen el vot i corren”, sense sentir-se en absolut compromesos amb qui els ha votat, adduint excuses tan poderoses com la del president Rajoy quan assegurava que “la realitat li havia impedit complir el seu programa electoral“.
Per això, quan el passat divendres, Itziar González Virós va acudir a l’Audiència de Barcelona a declarar en el cas de l’hotel del Palau, després d’haver hagut de suportar pressions i seguiments (que ha denunciat al jutjat), una ciutadana va tenir la necessitat d’expressar una cosa tan natural com la que apareix a la imatge que encapçala aquest post:
“Avui, aquí, ¡¡tu si que em representes!!”
Itziar González Virós, reincidia en un comportament que en altres temps hom hauria dit que era el que es pot esperar d’algú que es dedica a la política, a la cosa pública, a treballar “per compte” dels ciutadans que en algun moment, a través de les urnes o del compromís activista, li han fet confiança. Si fa pocs anys Itziar González Virós va dimitir com a regidora de Ciutat Vella per mantenir-se fidel al seu compromís de representació amb les ciutadanes i ciutadans que la van votar, ara reitera les declaracions en seu judicial que li han suposat pressions i amenaces, però que suposen un alineament clar amb les tesis i la voluntat del veïnat de Ciutat Vella en front dels interessos dels especuladors i els saquejadors de fons públics.
Itziar González Virós mostra que una altra forma de fer política no només és possible, sinó que és la que els ciutadans hem d’esperar de qui vulgui representar-nos.
Però no ens enganyem, els poderosos no ho són per casualitat, i si els ciutadans volem ser dignament representats, no podem deixar que qui veritablement ens representi s’enfronti en nom nostre al poder pel simple fet d’haver triat una papereta amb el seu nom. Només amb la mobilització i el suport podrem establir i mantenir l’imprescindible vincle que faci realitat la democràcia.
la fotografia que encapçala aquest post és del twitter de @francis_manzano
coses que veig: dites, fets i gent que trobo pel camí 
Magnífica reflexió, Jordi. Vivim temps estranys en els que la política “oficial” ha pervertit el significat també de les paraules. Representar, avui, s’ha convertit en segrestar la voluntat de les persones per posar-la al servei d’interessos foscos, als peus de les oligarquies depredadores. Cal fer “foc nou” o no ens en sortirem. Gràcies, Itziar, per l’exemple constant.