Hem associat la democràcia, en el millor dels casos, a acudir davant les urnes cada vegada que ens hi convoquen, a dipositar una llista amb uns noms, la major part dels quals ens resulten totalment desconeguts i, el que és pitjor, sense disposar de cap mecanisme per a, després d’haver dipositat la papereta a l’urna, controlar que de la confiança dipositada amb la papereta no se’n faci un mal ús.

Ara ens criden a votar pel parlament europeu, un parlament llunyà, tant en sentit geogràfic, com en el del vincle. Un parlament que, per altra banda, no acaba de tenir clares les competències, si més no per a la majoria de la ciutadania. Això propicia fenòmens tan inversemblants, com que el fet de votar a determinades llistes impliqui engrossir les files no d’un, sinó de més d’un grup de la cambra d’Estrasburg , o que alguns eurodiputats, com qui diu,  no se’ls hagi vist el pel en una legislatura, sense que això sembli importar gaire, com en el cas del cap de files del PP,  Sr. Mayor Oreja, que té el vergonyós honor de figurar entre els 10 europarlamentaris menys productius.

Però aquest ús de la democràcia al que ens intenten acostumar (no sense èxit, malauradament) no és, ni de bon tros, l’únic.  Assumim que el concepte de democràcia procedeix de la Grècia clàssica, on la forma d’organització era la de les ciutats i on el que es practicava era la democràcia directa, si bé n’estaven exclosos els esclaus, les dones, els estrangers i els qui no haguessin fet el servei militar… peatges de l’època!   Malgrat tot, la participació dels “ciutadans” a l’Atenes clàssica no es veia limitada a triar representants, sinó que estava oberta a la participació en tota mena d’assumptes.

Al món actual sistemes de participació directa també són possibles. Qui més qui menys té present l’exemple de Suïssa on no només cal votar en referèndum qualsevol esmena a la constitució, sinó que els ciutadans poden impugnar lleis o proposar-ne mitjançant els referèndums. És el cas més proper a la democràcia directa que existeix avui. I res impedeix seguir-ne l’exemple.

Per això, des de fa uns mesos, dos moviments: “Som lo que sembrem”  i la “Plataforma aturem el fracking” van plantejar l’oportunitat de convocar un MULTIREFERÈNDUM  per a fer possible l’expressió de la voluntat popular de forma directa i determinant sobre problemàtiques aturades a les institucions o sobre les quals no es deixa decidir la població.

Participant al Multireferendum pots expressar la teva decisió sobre l’ús de transgènics a l’agricultura ,  sobre el pagament del deute que sigui considerat il·legítim, sobre l’existència d’un control democràtic sobre el sector energètic, o sobre si els grups promotors d’iniciatives legislatives populars (ILP’s) han de poder sotmetre-les a referèndums vinculants .  També, en funció de la teva demarcació territorial, podràs pronunciar-te sobre el projecte BCN World, la MAT, o l’abastiment d’aigua de la ciutat de Lleida. [Veure text complet de les preguntes].

Votar al Multireferèndum és fàcil: ho pots fer a les meses que es pararan el dia de les eleccions al Parlament Europeu, el 25 de maig, a les meses de vot anticipat, o bé fent ús de la votació electrònica.

No deixem les decisions en mans del qui no sabem quin ús faran de la nostra representació, demostrem que volem i sabem decidir.

El 25 de maig VOTA al MULTIREFERÈNDUM!